MENU

dijous, 6 de desembre del 2018

Informació sobre l'acollida dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) al Masnou

Benvolgudes famílies,
El 18 de novembre va haver-hi una xerrada informativa sobre la situació actual dels nens acollits a Masnou a l’alberg Josep Maria Batista i Roca. Com ja sabem, aquest grup d’adolescents respon al nom MENA, que significa Menors Estrangers No Acompanyats. Amb la finalitat d’informar al màxim nombre de gent de la situació i de la plataforma cívica que ha nascut, la Xarxa d’Acollida Popular del Masnou, us fem arribar un recull de respostes a les preguntes que van ressonar en aquesta trobada.
Però qui són aquests nois? Nanos en edat compresa entre els 13 i els 18 anys arribats des del nord d’Àfrica, passant la frontera per mar i sota camions, en condicions deplorables i situacions que no hauria de viure ningú. Tots són nois, ja que les noies no solen fer aquesta migració. Arriben creuant la frontera per Algeciras i pugen fins a Catalunya amb la fita de seguir la seva migració cap el nord d’Europa. Quan són interceptats, s’intenta contactar amb la família que, immediatament, no els reconeix, entrant en una roda burocràtica per a ser menors abandonats. Tenen ganes d’estudiar, d’aprendre, i ens han fet arribar el missatge d’agraïment per l’acollida al poble. Molts tenen coneixements de fusteria o ferreria, i un grup nombrós té habilitats de circ. Dels 50 MENA, quasi la meitat va cada tarda a la Mesquita, amb què el contacte amb d’altres membres de la comunitat magrebí de Masnou, facilitarà també la seva integració. Així ens ho va comunicar el màxim representant d’aquesta comunitat, qui a més ens va dir que són nanos intel·ligents, amb ganes de formar-se i de formar part del lloc on d’ara endavant viuran.
Per què a l’alberg de Masnou? El Masnou és un poble d’acollida que a principis de setembre va rebre una forta onada de MENA que superava els 90 adolescents, sent aquest destí de caràcter provisional. A mitjans de novembre, el centre esdevé de llarga estança, amb què es redueix el nombre de nois i es comença a treballar amb ells de manera més propera. Des del mateix centre i per aquest motiu, se’ns ha demanat paciència i un període de no intervenció per part de la gent del poble, ja que molts dels nouvinguts encara han d’obrir-se, pair el que han viscut, exposar en veu alta la situació en què es troben ara... és a dir, que ha de fer-se, abans que res, un acompanyament emocional bàsic, per a poder passar, en una segona fase, a aquesta obertura al poble.
Quins conflictes socials hi ha? Com tots els adolescent, els nois nouvinguts creen els problemes típics de la seva edat amb el plus de la situació d’abandonament de la seva terra, de la seva família i del seu idioma. Però molts dels rumors que circulen no són certs o no cauen sobre la seva responsabilitat. No és una situació fàcil. Ni per ells ni pels masnovins, que tampoc tenim experiència en un acolliment d’aquesta magnitud. No sols han d’interioritzar un nou idioma, sinó una nova cultura, unes normes de convivència estranyes per ells, una visió de la vida com mai s’havien plantejat. I aquest procés requereix temps. D’igual manera, els masnovins hem de plantejar-nos la nova realitat i decidir quin paper volem tenir en ella.
Què podem fer? La Xarxa d’Acollida Popular del Masnou -que ha nascut de manera solidaria i amb un caràcter popular-, es reuneix periòdicament per a informar de la situació dels MENA, de les novetats, dels rumors i la veritat, i per afrontar com a ciutadans el fet que aquests nois seran masnovins: viuran, creixeran, sentiran, ploraran i riuran al nostre costat. La rebuda i el seu seguiment són clau per a fer de la convivència una eina d’integració, de respecte i de coneixement d’ambdues parts. A curt termini, qualsevol masnoví pot participar i opinar a les xerrades que es van organitzant sobre la marxa, i de les que intentarem anar informant pel bloc. A més, desmentir o no participar de la difusió de notícies dubtoses o no contrastades, generades pel desconeixement i la por que, tots podem entendre, però que hem de combatre. Pensar si com a individus o com a entitats podem ajudar en alguna cosa i proposar idees constructives. És a dir, estar informats en base a la veritat, entendre la situació i tenir paciència, i sobretot, crear un cercle d’empatia amb tothom i cap a tothom.
Han fallat moltes coses; des dels interessos més llunyans als més propers, car no hem d’oblidar el caire polític de la situació, i assumir que, quan tot falla, sempre ens tenim a nosaltres per a mobilitzar-nos i actuar en pro d’una millora. Les reaccions a caràcter individual són múltiples, des de la por i el rebuig a l’abraçada. Tenim feina a fer i hem d’entendre que són adolescents que viuran amb nosaltres. Podem optar per l’enfrontament i el menyspreu, o pel coneixement i l’ajuda. La tria pot venir donada per una reflexió molt bàsica, com ara la que podem fer des de l’empatia de podria ser el meu fill, o des de l’interès de com serà d’adult el nen a qui hem rebut amb insults o amb estima. No es tracta d’influir ni de qüestionar els valors de les persones. Es tracta de fer-ho el millor que podem.

En aquests enllaços podreu veure els documents de conclusions de les dues trobades que s'han realitzat fins ara. I us informarem amb previsió de les properes trobades i accions que tinguin lloc al voltant d’aquest tema. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada