Benvolgudes
famílies,
El
18 de novembre va haver-hi una xerrada informativa sobre la situació
actual dels nens acollits a Masnou a l’alberg Josep Maria Batista i
Roca. Com ja sabem, aquest grup d’adolescents respon al nom MENA,
que significa Menors Estrangers No Acompanyats. Amb la finalitat
d’informar al màxim nombre de gent de la situació i de la
plataforma cívica que ha nascut, la
Xarxa d’Acollida Popular del Masnou,
us
fem arribar un recull de respostes a les preguntes que van ressonar
en aquesta trobada.
Però
qui són aquests nois?
Nanos en edat compresa entre els 13 i els 18 anys arribats des del
nord d’Àfrica, passant la frontera per mar i sota camions, en
condicions deplorables i situacions que no hauria de viure ningú.
Tots són nois, ja que les noies no solen fer aquesta migració.
Arriben creuant la frontera per Algeciras i pugen fins a Catalunya
amb la fita de seguir la seva migració cap el nord d’Europa. Quan
són interceptats, s’intenta contactar amb la família que,
immediatament, no els reconeix, entrant en una roda burocràtica per
a ser menors abandonats. Tenen ganes d’estudiar, d’aprendre, i
ens han fet arribar el missatge d’agraïment per l’acollida al
poble. Molts tenen coneixements de fusteria o ferreria, i un grup
nombrós té habilitats de circ. Dels 50 MENA, quasi la meitat va
cada tarda a la Mesquita, amb què el contacte amb d’altres membres
de la comunitat magrebí de Masnou, facilitarà també la seva
integració. Així ens ho va comunicar el màxim representant
d’aquesta comunitat, qui a més ens va dir que són nanos
intel·ligents, amb ganes de formar-se i de formar part del lloc on
d’ara endavant viuran.
Per
què a l’alberg de Masnou?
El Masnou és un poble d’acollida que a principis de setembre va
rebre una forta onada de MENA que superava els 90 adolescents, sent
aquest destí de caràcter provisional. A mitjans de novembre, el
centre esdevé de llarga estança, amb què es redueix el nombre de
nois i es comença a treballar amb ells de manera més propera. Des
del mateix centre i per aquest motiu, se’ns ha demanat paciència i
un període de no intervenció per part de la gent del poble, ja que
molts dels nouvinguts encara han d’obrir-se, pair el que han
viscut, exposar en veu alta la situació en què es troben ara... és
a dir, que ha de fer-se, abans que res, un acompanyament emocional
bàsic, per a poder passar, en una segona fase, a aquesta obertura al
poble.
Quins
conflictes socials hi ha?
Com tots els adolescent, els nois nouvinguts creen els problemes
típics de la seva edat amb el plus de la situació d’abandonament
de la seva terra, de la seva família i del seu idioma. Però molts
dels rumors que circulen no són certs o no cauen sobre la seva
responsabilitat. No és una situació fàcil. Ni per ells ni pels
masnovins, que tampoc tenim experiència en un acolliment d’aquesta
magnitud. No sols han d’interioritzar un nou idioma, sinó una nova
cultura, unes normes de convivència estranyes per ells, una visió
de la vida com mai s’havien plantejat. I aquest procés requereix
temps. D’igual manera, els masnovins hem de plantejar-nos la nova
realitat i decidir quin paper volem tenir en ella.
Què
podem fer?
La
Xarxa d’Acollida Popular del Masnou -que
ha nascut de manera solidaria i amb un caràcter popular-, es reuneix
periòdicament per a informar de la situació dels MENA, de les
novetats, dels rumors i la veritat, i per afrontar com a ciutadans el
fet que aquests nois seran masnovins: viuran, creixeran, sentiran,
ploraran i riuran al nostre costat. La rebuda i el seu seguiment són
clau per a fer de la convivència una eina d’integració, de
respecte i de coneixement d’ambdues parts. A curt termini,
qualsevol masnoví pot participar i opinar a les xerrades que es van
organitzant sobre la marxa, i de les que intentarem anar informant
pel bloc. A més, desmentir o no participar de la difusió de
notícies dubtoses o no contrastades, generades pel desconeixement i
la por que, tots podem entendre, però que hem de combatre. Pensar si
com a individus o com a entitats podem ajudar en alguna cosa i
proposar idees constructives. És a dir, estar informats en base a la
veritat, entendre la situació i tenir paciència, i sobretot, crear
un cercle d’empatia amb tothom i cap a tothom.
Han
fallat moltes coses; des dels interessos més llunyans als més
propers, car no hem d’oblidar el caire polític de la situació, i
assumir que, quan tot falla, sempre ens tenim a nosaltres per a
mobilitzar-nos i actuar en pro d’una millora. Les reaccions a
caràcter individual són múltiples, des de la por i el rebuig a
l’abraçada. Tenim feina a fer i hem d’entendre que són
adolescents que viuran amb nosaltres. Podem optar per l’enfrontament
i el menyspreu, o pel coneixement i l’ajuda. La tria pot venir
donada per una reflexió molt bàsica, com ara la que podem fer des
de l’empatia de podria
ser el meu fill,
o des de l’interès de com
serà d’adult el nen a qui hem rebut amb insults o amb estima.
No es tracta d’influir ni de qüestionar els valors de les
persones. Es tracta de fer-ho el millor que podem.
En aquests enllaços podreu veure els documents de conclusions de les dues trobades que s'han realitzat fins ara. I us
informarem amb previsió de les properes trobades i accions que
tinguin lloc al voltant d’aquest tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada